Escritors

Es façil ser escritor o deprés de uns quants d'anys arriba a cansar?

Opinio.

A mi, personalment, m'ha agradat més el llibre "El camí del far" que "L'enigma Altai"

Bon dia, amics i amigues lectors! Ja som a punt d'acabar l'any 2013 i de començar el 2014. Veig que aquests darrers dies hi ha hagut vàries entrades vostres (que he intentat contestar). Avui inclouré al blog còpies d'alguns papers que tal vegada us poden interessar. Espero que les pogueu llegir i interpretar. En tot cas, ja us les explicaré quan ens trobem. Ho faig, però, perquè el dia que vengui a veure-vos no hi haurà temps de comentar tantes coses. Això són els "budells" de la novel.la. Els misteris de la creació d'un llibre. Si ho teniu penjat aquí, ho podeu mirar (si voleu) i comentar-ho. Es tracta d'alguns papers que em serviren d'apunts mentre que preparava la novel.la. Per exemple, en aquest vaig fer-me un esquema de la vegetació de l'Altai, segons les altures sobre el nivell de la mar (també tenc llistes de mamífers i d'aucells, i també dels preus qua cal pagar per caçar determinats animals!): 

En aquest altre esquema trobareu una mena de calendari per saber quan passa cada acció principal (no es llegeix massa bé, ho sento):

En aquests tres hi ha l'"escenari" i els "moviments" (com la coreografia d'un ballet en un teatre) de la lluita final entre els nostres protagonistes i els seus adversaris. En un dels dibuixos, el segon, veureu que hi poso les armes que hi ha en joc. El tercer, perdonau-me, està molt rebregat. Segurament el vaig rescatar de la paperera: 

Aquí teniu dues llistes de temes i d'informacions molt variades que vaig reunir (entre d'altres moltes llistes) de les lectures que anava fent, de llibres, d'Internet, de la premsa... Veureu que són molt variades, i que només en vaig aprofitar qualcuna d'elles com idees per al llibre, molt poquetes (per exemple, l'àguila d'Askar o la cova amb dibuixos). Això passa sempre: et documentes molt i aprofites molt poc. Crec, no obstant, que l'abundància d'informació permet que després paresqui que l'autor domina el tema del qual escriu.

 

Finalment, vet aquí, primer, una nota manuscrita sobre la crònica dels viatges de Marco Polo que m'inspirà" allò dels crits ferotges dels alma, i un esquema amb els capítols que anava fent (i refusant, perquè veureu que el primer, per exemple, no està publicat) i on, amb una creu, hi marcava quan els diferents personatges apareixen en la novel.la. Els capítols tenen un títol que m'orientava per saber què hi passava. He de dir, de tota manera, que a mi aquesta mena d'esquemes no em van massa bé, ja que jo sóc un autor que improvisa molt quan escric. Els he utilitzat en les novel.les d'aventures que he escrit, sobretot Les muntanyes de foc, L'enigma Altai i Les verges del sol:

Ja podeu veure, doncs, que els autors de novel.les utilitzam de vegades els mateixos recursos, estratègies i mètodes que segurament els professors i professores us recomanen per als vostres estudis: documentar-se bé, prendre notes, fer esquemes i diagrames, elaborar mapes conceptuals, usar marques, creus, etc. Espero que, com a mínim, el que us deixo aquí sigui una curiositat per a vosaltres. Ningú més ho ha vist mai, això. O sigui que, per favor, guardau-me'n el secret!

Benvolgut Miquel Rayó,
Quants cops has viatjat cap a l'Altai? Vares anar-hi per alguna raó especial? Jo no sóc molt d'anar per muntanya la veritat... domés hi he viatjat un cop i va ser fa quatre anys quan em vaig donar compte de que tinc un familiar apropet de l'Altai, a Kazakhstan!

Olga i Sean

Ja em pogut veure el GRAN PETÓ, que Olga i Sean es donaren, al principi va ser com un impuls de Sean, però després Olga l'acceptà ben contenta.

Aquest idea dels Alma ja l'havia sentida

Miquel aquest tipus de novel.la ambientada amb èsser mitològics de l'Himalaia, o zones muntanyoses d'Àsia me sona molt. Vares agafar referenci d'altre novel.les, pel.icules,...?

un poc més enllà

Estimat Miquel Rayó,
L'altre dia llegint el llibre em va venir una pregunta al cap... tinc curiositat per saber que faries o com et sentiries si, un dia per l'altre, a les notícies o als diaris anunciessin la notícia de que a les muntanyes de l'Altai han trobat senyals de vida d'altres humans que no siguem nosaltres. Com si part de la historia es fes realitat de cop. Quina seria la primera cosa que pensaries? Creus que aniries algun cop fins les muntanyes de l'Altai per poder-te informar un poc més sobre aquests fets? Et sentiries com una mena de "persona important"?
Està bé imaginar-ho.

Perq vares possar noms tant diversos ?

Silvano

Pobre Silvano, al principi de tot quan Arseniev i els seus li pegaven, feia molta llàstima però ara, s'ha fet el cap de l'expedició, ja que com diu ell és l'únic que sap el camí.

Ja arriba l'hora de la veritat

Tronov, Olga, Adamo, Askar i Sean ja quasi estan dins la vall, però per mala sort Arseniev ja ha arribat i ha pogut veure uns Almes fent un vida normal. Askar va ben prepatat amb una escopeta del seu avi...

Així com ha dit en Biel, n'Adamo ja té confiança amb els seus companys.

Sean recorda l'error que cometre i es preocupa molt a l'hora de travessar i escalar.

El que m'ha sorprés més és la confiança que ha agafat Adamo amb els altres ja que els ha contat tota la història, i inclús els ha dit on havien d'anar.

A la fi han començat les vacances!
Hem quedat que durant aquestes vacances llegirem fins al capítol 32 i farem com a mínim tres entrades al blog.
El llibre és de cada vegada més emocionant. I a més d'intriga ara neix una història d'amor que ja es preveia  quasi des del principi.Qui són els dos que a la fi s'han besat? Supòs que tots ja ho sabeu! Ha estat un rampell però a la fi s'ha decidit!
Bé, no oblideu el llibre ni el blog que aquestes darreres setmanes han estat fluixetes.
Bones Festes a tots i no demaneu gaires coses als Reis, que hem de compartir.
Una abraçada.

Miquel, com ho tens per venir un dia del mes de gener? Hem previst acabar-lo a finals de gener.
Ah, l'editorial bormera cada any ens envia uns llibres de mostra i enguany, endevina quin ha arribat. Sí, sí. "Les verges del sol" Jo aprofitare les vacances per llegir-lo.
Fina aviat.
Jo també escriure alguna cosa durant aquests dies.
Antònia

Estimats alumnes, i estimada Antònia: vos desitjo un Bon Nadal, i que els Reis siguin generosos, i que el proper any sigui de satisfaccions i de profit. No m'oblideu ni oblideu aquest blog, ni oblideu que tenc una visita pendent al vostre institut (encara que sigui per tirar-me tomàtigues). Una abraçada molt cordial a tots i a totes.

Miquel

Com estau? Els dies 16, 17 i 18 no seré per Mallorca. Ho dic per si escriviu alguna nota al blog i no us responc tot d'una, com fins ara. Me'n vaig a La Coruña, a visitar una escola on també llegeixen un llibre meu. Em fa molta d'il.lusió, com podeu suposar. Ja us contaré, en tornar, com m'ha anat l'experiència. A baix us adjunto la imatge d'una harmònica Blues Harp (de la marca Hohner), com la que sap tocar en Sean. Vaig fer que aquest personatge tocàs l'harmònica, perquè quan escrivia el llibre jo aprenia a tocar vàries cançons irlandeses amb aquest petit, però, prodigiós instrument. També us penjo un video que vaig fer amb imtages de sonadors d'harmònica de blues (sabeu que és el blues?): l'harmònica que sentiu gemegar amb un blues improvisat és la meva, i el que la fa gemegar som jo. No us penseu ara que sóc un músic: simplement m'entretenc a bufar i aspirar pels foradets (i no ho faig tant com hauria de fer-ho, perquè és una activitat molt relaxant), i que surti la música.

Jo utilitzo el model Marine Band de Luxe, de la mateixa marca, per recomanació d'un harmonicista mallorquí molt bo, que conec.

Molt bé, veig que la intriga augmenta.
Com acabarà tot plegat?

Ja podem veure els Almes!

Arseniev i els seus homes ja han pogut veure els almes, en canvi Tronov i els altres no han arribat pero es troben en camí.
També s'ha de dir que Arseniev és molt dolent, ja que ha només vol els doblers i sembla que vol abandonar a Silvano quan tengui el que vol.
Cada vegada que llegesc la paraula Alma al llibre m'imagin uns éssers grans i forts.
Tenc una curiositat, amb quin idioma es comuniquen els Almes?

(Vaig per el capítol 26)

Aquí teniu una fotografia dels bastons de muntanya Leki Makalu Ultralite, la marca i model dels bastons d'Adamo. Són resistents i lleugers. 

 A ca-nostra, la meva dona n'usa uns d'aquesta marca i d'aquest model. Els meus són també uns Leki Makalu, però, més feixucs (perquè són més antics). Els meus són del model Classic. Com aquests desplegats i plegats):  

Els bastons ajuden a caminar per la muntanya. Sobretot, ajuden molt en les baixades, perquè serveixen de reforç a les cames, especialment als genolls, que així es descarreguen d'esforç. En les pujades permeten que et recolzis en ells per avançar. En terreny pla, afavoreixen el ritme de la marxa. Quan vas molt carregat, amb la motxilla molt plena, els bastons són uns bons companys de marxa. Si no els has de menester, els plegues i els poses en la motxilla, en unes corretges aposta per desar-hi bastons, piolets, etc.

 

Bon dia,
La setmana passada no us vaig donar feina perquè hi havia molts d'exàmens i molts de treballs per entregar. Però ja s'acaba o s'ha acabat per a alguns perquè dilluns hem de començar a posar notes.
La veritat és que m'he despistat i ara no tenc el llibre davant, per tant, què uns pareix si per a dilluns tenim llegit fins al capítol 24.
Aprofitau aquests dies per llegir i per fer algun comentari al blog. I mirau el que posen en Miquel i els vostres companys: hi ha coses molt interessants!
Fins dilluns.
Bon cap de setmana i bona lectura!

El que m'ha sorprés més dels tres capítols que m'he llegit avui ha estat la sort que té Askar, que gràcies a això va salvar la vida a Olga, ja que aquell tret només li foradà la l'anorac, i també veure com era Silvano quan estava tancat a dins aquella caban, i ara la seguretat que té, fa sospitar alguna cosa....

   Però pot ser que Arseniev i els seus es pensin que n'han ferit un?, ja que el que va disparar almenys ho va paréixer, i això no és així, ja que només li va foradar l'anorac. 

   Be en definitiva que cada dia m'enganx més al llibre ja que cada capítol que llegesc és un nou misteri per descobrir.

Ja torna a ser divendres. Aquesta setmana us he enyorat. No m'heu dit quasi res. M'agrada saber què pensau, i respondre a les vostres questions i comentaris. Apa, animau-vos! Demà jo aniré a caminar per la muntanya, i també els dies 3, 4 i 5 de desembre. I l'altra setmana he d'anar a una escola de Galícia, perquè allà llegeixen també un llibre meu. No sé quin dia serà, encara. Imagino que vosaltres teniu proves trimestrals, i que estau molt ocupats. Aquí teniu dues imatges: la primera és d'uns caminants per la zona de Les Muntanyes Daurades (bé podrien ser els nostres protagonistes); la segona és dels meus companys de caminades travessant les llargues rossegueres que menen a la "Brecha de Rolando", al Pirineu. Just darrera d'aquest tall imponent en la muntanya hi ha França. Bon cap de setmana! 

Bon dia, al.lots i al.lotes! Encara no us heu deixondit? Aquesta setmana veig que tornau a estar mandrosos... O és que no heu fet els deures i no heu llegit el tres capítols que tocava? Perquè vegeu com podia anar vestit n'Askar per als turistes, us adjunto aquesta fotografia (encara que els vestits d'aquest home són moderns i no tradicionals). L'àguila de n'Askar -àguila reial-, però, és dissecada.Amb aquestes àguiles ben ensinistrades, hi caçaven guineus i fins i tot llops. Devia ser un espectacle magnífic!

Després de tant de temps sense escriure...
Aquests 3 capítols del 19 al 21 tenen molta intriga. He de dir que m'han agradat molt, crec que ara és quan comença l'acció si ho comparam amb capítols anteriors.
Tenc ganes de saber si Arseniev trobarà els Almes i que passarà amb Adamo i la resta.

"Por fin ya es viernes".
És el títol d'una pel·lícula de quan en Miquel i jo érem més jovenetes i amb això vull dir que heu de llegir tres capítols més. Què passarà? Dilluns ho sabrem.
Bon cap de setmana i bona lectura.

Aquest Adamo és una capsa de sorpreses, i pareixia entebenat!
Com sabia que a la cova dels ermitans, una cova solitària amb un notable conjunt de pintures prehistòriques, a més dels dibuixos d'óssos, cérvols, mamuts... hi havia també el dibuix d'un esperit de la muntanya?
Venga al·lots, s'accepten suggerències!
He revisat els vostres comentaris i veig que na Cristina ja havia parlat d'això. Què en trobau?

Bon dia, IES Sineu! Aquí teniu una fotografia dels dos cims del Belukha, un segell antic que el representa, i d'una paret en aquesta muntanya que bé podria ser la paret Delone (de nom inventat). No us sembla? Qui sap si qualque dia hi podré anar, o almenys caminar pels seus costers? Crec que les fotografies serviran perquè comenceu a preparar-vos per a una bona escalada. 

Quin fred que hi deu fer!

Biel Alomar,
Jo trob que això d'en Sivano és un misteri cada vegada més gros. Per què l'han segrestat Arseniev i els seus sequaços? Què volen guanyar segrestant un científic sonat que té unes teories que ningú es creu?

Aquesta entrada és per a na Cristina. Sí, Cristina, hauràs de seguir llegint. D'això es tracta. Adamo guarda molts de secrets. Té molt d'informació que els nostres protagonistes necessiten. La donarà? Quan? A canvi de què? He tractat que la relació entre els personatges fos simpàtica, malgrat les gelosies i diferències d'interessos i, al principi, malgrat els recels existents entre ells.

Hola Miquel, no sé si t'han fet aquesta pregunta, però m'agradaria saber d'on treus els noms dels personatges???

Ep, al.lots! Veig que qualcú de vosaltres té problemes per introduir entrades noves al blog i ha de fer-ho a través els comentaris d'altres alumnes. De moment, crec que he donat resposta a tothom. Si no és així, feis-m'ho a saber. Pensau que, quan les entrades antigues van desapareguent de la pantalla, ja m'és difícil saber si hi ha comentaris nous, i normalment no miro les entrades velles perquè estic atent a les noves, com és natural. Mirau si podeu fer entrades directes, per favor. Gràcies!!! I ara una pregunta: en el nom de quin personatge real està basat el nom de William Bates? (Encara que el caràcter del personatge real i el de Bates no tenen res a veure, vos ho asseguro). Pista: 

Pel que he llegit, podria ser que Olga perseguís un misteri però en ralitat no n'hi ha cap ?, ja que Silvano el secuestrà Arseniev  i en Bates el van matar a n'aquell campament.

Sens dubte, el lleopard de les neus és un dels més bells felins del món. Una espècie encara molt desconeguda, de difícil observació i seguiment. Viu en zones solitàries de les muntanyes asiàtiques. Caçadors sense escrúpols la persegueixen per obtenir-ne la pell, molt valuosa en els mercats clandestins d'espècies protegides.Aquí teniu una bella fotografia de l'animal -de www.felidos.com- i un cartell didàctic de National Geographic que explica les seves característiques més importants. El lleopard de les neus és, recordau-ho, una espècie protegida internacionalment i en perill d'extinció. No és extranya, doncs, la preocupació d'Olga.

Hola Miquel! Me sap greu haver de comentar tan tard, però he tengut uns petits problemes amb el meu correu i no m'anava bé entrar a la pàgina. De moment només he llegit fins el capítol 16. He de dir que els primers capítols no les entenia massa, ja que els noms dels protagonistes no són molt comuns a Mallorca. De cada vegada m'agrada més i me deixa amb moltes intrigues. Tenc ganes de seguir llegint i descobrir què és el que passa realment a les muntanyes asiàtiques.

Bé, al·lots, ja ho sabeu per dilluns tres capítols més i comentaris al blog.
Bon cap de setmana i bona lectura.

M'agradaria saber com et vares sentir després de publicar el llibre.

Molt bé, estic contenta de la participació. El grup C és molt més actiu que el B. Què passa?
Hem hagut de demanar ajuda al profe de tecno perquè alguns tenien problemes, però sembla que es va resolent, així i tot encara n'hi ha molts que no han dit res.
Una cosa, al·lots, procurau no repetir les preguntes: abans de demanar llegiu el que han escrit els companys.
I feis preguntes sobre el llibre, que és el que ara ens interessa.
Ah, Miquel, veig que ja en saps més que jo, jo no sé posar imatges.

Així m'agrada! El blog està avui ben animat. A partir d'ara serà més visitat, no? Una cosa: convé que, abans de preguntar, mireu si qualque company o companya ja ha fet una pregunta semblant, i quina resposta li he donat (així no hauré de repetir-me). Si no us basta la resposta, digau-me què voleu saber. Si puc o en sé vos ho explicaré. Com que heu sabut identificar l'argali, us adjunto una fotografia més. Mirant per pàgines web d'agències de viatge que ofereixen poder anar a caçar espècies rares arreu del món, en vaig trobar moltes com aquesta, que m'inspiraren els capítols on es conta la mort de William Bates, i el caràcter violent d'Ulimine i la seva relació amb Arseniev. La foto està treta de "safarisycaza.com" i em fa molta de pena, encara que comprenc que anar a caçar o a caminar o a escalar per l'Altai ha de ser un gran viatge.

Bon dia a tots i a totes, per fi ja puc comentar! A partir d'ara escriure cada dia en aquest bloc  però ara a fer esquemes i resums de cada capitol per poder treure un 10
;) . Per cert senyor Miquel aquests noms del llibre d'on te'ls has tret?

Quans d'anys tenies quan vares escriura el primer llibre?

Com et vares inspirar per escriure el llibre?

Hola , en Silvano esta prasoner de n' Arsaveu el caçador?

Que te va inspirar per escriure aquesta novel·la?

Estimat Miquel Rayó voldria sebre si aquesta novel.la esta basada en fets reals o ficticis ?  Has tengut experiències tan espectaculars a sa teva vida real ?

Estimat Miquel Rayó, als 3 primers capítols em vaig perdre una mica, però després d'aquests entenc més de que tracta la història. M'agradaria saber en que t'has inspirat per escriure aquesta història, ja que al lloc on passen els fets està una mica enfora ... Està basada en fets reals o són tots fets i noms inventats?

Estimat Miquel Rayó, m'agradaria saber que et va inspirar a escriure aquesta novel·la.

Aquest llibre crec que sira interesant a mi m'agrada perque es d'aventura.

Hola soc na Simona Ivanova

En realitat a jo no m' agrada llegir perque algunes novel.les son aburrides pero aquesta novel.la la trob interessant i cada capítol me deixa amb ganes de seguir llegint.

L'enigma Altai: Podria ser que l'animal fos un argalí ?

L'enigma Altai: Podria ser que l'animal fos un argalí ?: Podria ser que l'animal fos un argalí ?

Podria ser que l'animal fos un argalí ?

Qualcú sap quin animal és aquest?

A veure, a veure: qui sap dir-me què és això?

Estimat Miquel Rayó, et voldria preguntar que es el que et va dur a crear aquesta història?

Ara ja sabem què cerquen Arseniev i els seus sequaços. Què en sabeu d'aquests éssers que habiten les muntanyes d'Altai?

Bon dia, amics i amigues! Fora son! Avui he d'anar a la Universitat a parlar amb alumnes més grans que vosaltres. Alumnes que ara acabaran la seva carrera universitària per poder, així, exercir la docència (ser mestres, vaja). Hem de parlar de literatura adreçada a nins i joves. Els contaré que tenim aquest blog obert per fer el seguiment de la vostra lectura de L'enigma Altai. Ja sabeu que la nostra és una experiència nova, i que per això a n'Antònia i a mi ens agradaria que funcionàs molt bé. Qui s'anima a escriure avui qualque comentari?I ara una pregunta amb premi: qualcú sabria dir-me què és això que us adjunto a continuació?

Bé, i ara me'n vaig a dinar que vosaltres ja sou a casa i jo encara som a l'institut.
Però per dilluns, tres capítols més.
I algun comentari o entrada al blog.

Heu vist la invitació a la presentació del nou llibre de l'autor?
Jo seré allà, Miquel. Fins dimarts.

I ara una parauleta que no sé si havíeu sentit mai: "dels fets luctuosos que hi havien esdevingut". (pàg. 62)
Què vol dir luctuosos? A quins fets es refereix?
Heu de contestar!

Qui és en realitat aquest italià inexpert, esquifit, gens corpulent ni musculós, de veu mel·líflua, poc àgil, amb ulleretes de vidre rodó, vestit de Coronel Tapioca, amb un conjunt de roba i un equip de muntanya nous de trinca, i que no sap usar els bastons? Què cerca per les muntanyes?
Va, joves, esper les vostres respostes.

Hi ha uns nous personatges: Arseniev i els seus sequaços. Què cerquen per les muntanyes d'Altai? A la pàgina 47 diu: "Arseniev pensava en una altra casta de presa".
En quina presa pensa? Va, al·lots, contestau

Ja torna acabar la setmana.
No he dit res durant aquests dies perquè la connexió a internet a l'institut no anava gaire fina.
He fet una sèrie d'anotacions dels capítols que havíem de llegir per dilluns. En faré diferents entrades, per tal que pugueu comentar la que vos interessi.
A la pàgina 52 fas una descripció  de les rutes d'ascens al Belukha que fan pensar que hi has estat. Com t'ho has fet, Miquel?

Us adjunto una invitació a l'acte de presentació de la meva nova novel.la d'aventures titulada Les verges del sol, en aquesta ocasió ambientada al Perú, als Andes peruans, concretament. Si hi voleu venir, hi sou convidats. Si L'enigma Altai us arriba a agradar, potser us interessarà llegir aquesta, cosa que em plauria molt, naturalment.

Per començar, aquests 3 capítols han començat a pujar la muntanya. Adamo, només xerra, no calla! Només fa preguntes i n'Olga les respon encantada.
També es pot saber que Olga va tenir una relació que no va acabar gaire bé. Mira que en Serguei no té un vocabulari molt educat... Sean va "salvar" a Olga en el seu despatx i no han xerrat mai d'aquell tema.

Així és: un cap de setmana llarg. Si organitzau el temps podreu gaudir-ne i alhora fer el treball que els professors i professores us hagin comanat. Beníssim. Demà, jo aniré a caminar un poc per la Serra, al puig d'Amòs, per devers Lloseta. A veure si tenim un bon dia per caminar i podem veure bones vistes, i voltors i àguiles calçades, qualque milana... Jo també llegiré, perquè, de lectures, no me'n falten! Bon cap de setmana, doncs!

Estimats i estimades de 3r B i C,
Tenim un llarguíssim cap de setmana, feis tot el que hàgiu de fer però no oblideu que heu de llegir tres capítols més, i així arribarem al capítol 12.
En Miquel espera els vostres comentaris. Animau-vos.
Bon cap de setmana i bona lectura.
Antònia.

He de dir que com mes llegesc, mes m'agrada. Cada vegada es posa mes interesant! I mes ganes tenc seguir llegint per veure que passara.

Molt bé! Així m'agrada! Veig que ja us animau a escriure i a comentar. Em fa il.lusió cercar el blog cada matí i trobar-hi les vostres paraules. Això vol dir que estam en comunicació directa. Recordau que llegim una novel.la d'aventures, que cal tenir l'esperit obert a l'inversemblant, a l'inesperat. Gràcies per tot, i bon dia.

Fins al capítol que he llegit, ja es l'estiu (o això crec), ja van a la muntanya tots: Tronov, Askar, Sean, Olga i Adamo...
Pareix que hi ha certa tensió amb en Tronov i n'Olga que no es duen molt bé.
I el que he trobat més divertit és que en Sean, pensa que n'Adamo es una persona dèbil i que no está capacitat per pujar les muntanyes amb el seu equipement nou. Crec ens sorprendrà, n'Adamo crec que amaga alguna cosa...

Estimat miquel rayo, m'agradaria preguntarte, perque Altai i no, una altre muntanya??I has viatjat??Els 9 capitols que he llegit man agradat despues de lletgirlos unes cuantes vegades.

A mi el que em pareix es que entre en Tronov i n'Olga hi ha una espècie de relació, pel que em llegit es pot dir que tenen molta confiança, però jo crec que entre ells dos alguna cosa passarà

Tornam esser divendres. Per dilluns hem d'haver llegit altres tres capítols.
Heu vist el que diu en Miquel? Passam per pererosos i no ho som. Au idò, tots deveu tenir alguna cosa per dir: un comentari, un dubte, un fet que vos hagi cridat l'atenció...
Endavant i bon cap de setmana.
Antònia

A veure, estimats: què passa aquí? Per ara només han escrit al blog na Caterina i en Biel (i n'Antònia, naturalment). És que no hi ha més lectors o lectores? O és que els lectors de per devers Sineu sou peresosos? Pensau que el blog és vostre, per expressar-hi opinions, suggeriments, dubtes, crítiques... Ja veis que jo responc sempre que puc. De fet, m'encantaria poder dir que no puc respondre totes les entrades o els comentaris..., això voldria dir que us hi sentiu compromesos. Endavant les atxes, doncs! 

El capítol quatre acaba dient: "La  muntanya crida i, quan ho fa, anuncia una mort".
Què en pensau?

Aquí ja hi ha molts de misteris:
- en Bates, capolat pels llops,
- en Silvano, desaparegut,
- en Salyjiin, esclafat.
Què més pot passar?

Jo ja conec en Sean Patrick. Ha deixat de fer grans escalades a conseqüència d'un fracàs.
Què li va passar?

Poc a poc van entrant personatges en acció. Ja tenim Tronov, Olga, Silvano... Ja coneixeu en Sean Patrick? Sí. Hi comença a haver una extranya sensació d'intriga. I hi fa molt de fred, per aquestes muntanyes, a l'hivern...

Segueix el misteri: què cercava Silvano, el científic desaparegut en estranyes circumstàncies, per aquelles muntanyes?
Antònia

Nins i nines de 3r B i C,
Per dilluns hem d'haver llegit tres capítols més.
Tornau llegir el primer capítol, a la pàgina 7 diu "perseguir sense èxit la pista d'aquell misteri que colpejava la reserva". Què pot esser aquest misteri?
A la pàgina 8 hi ha unes paraules intrigants. Quines són?
Escriviu-les aquí en trobar-les. Au, coratge!
Antònia

crec que aquest llibre pot ser molt intrigant ja que no es sap el que pot passar i això és el que fa que t'enganxis al llibre

Ara començau a llegir una novel.la d'aventures; això significa que heu d'estar disposats a viatjar a llocs remots i no del tot coneguts, on trobareu adversaris i adversitats que haureu de véncer. No tengueu por.

Alumnes estimats de 3r B i 3r C,
Recordau que dilluns hem d'haver llegit els tres primers capítols del llibre.
Cercau informació sobre Altai, anotau tot allò que no entengueu i ho comentarem dins classe, feis una relació dels personatges que van ortint i alguna característica...
Bon cap de setmana.

Antònia

Entrada de prova

Hola,

Enguany els alumnes de tercer d'ESO llegirem "L'enigma Altai" de Miquel Rayó.

Hem creat aquest blog per tal de compartir la nostra lectura amb l'autor.

Des d'aquest espai podrem comentar el que anirem llegint i en Miquel, l'autor,  també ens farà arribar  les seves aportacions.

És una idea nova i esper que tengui èxit i ens sigui útil.

Fins aviat.

Antònia.