dissabte, 16 de novembre del 2013
Hola Miquel! Me sap greu haver de comentar tan tard, però he tengut uns petits problemes amb el meu correu i no m'anava bé entrar a la pàgina. De moment només he llegit fins el capítol 16. He de dir que els primers capítols no les entenia massa, ja que els noms dels protagonistes no són molt comuns a Mallorca. De cada vegada m'agrada més i me deixa amb moltes intrigues. Tenc ganes de seguir llegint i descobrir què és el que passa realment a les muntanyes asiàtiques.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Àngels, ja estàs ben avançada. El capítol 16, em dius? Beníssim. Portes un bon ritme de lectura. Ja sé que el llibre no és fàcil, iq ue en efecte els noms no són els nostres noms. Precisament, vaig voler escriure aquesta novel.la per canviar un poc de paisatges i de persones i cultures. També has de tenir en compte, que al principi del llibre es van presentant els personatges i no arribes a saber fins més endavant què és el que fa cadascun d'ells i que són, i per què es troben on es troben. Ah!, i pensa que això és una novel.la: o sigui, una mentida. Gràcies per llegir-la.
ResponEliminaHola Miquel, desde es meu correu no sé ben bé per que no hem deixa comentar bé però ho faré des de aquí. Jo només vaig pel capítol 10, i he de reconeixer que hem costa molt seguir la lectura, se'm fa molt díficil ficar-me en situació. No sóc cap gran fan de l'escalada, però bé. Dilluns tenc l'examen i esperem que vagi bé. M'agradaria saber que ets va fer interessar-te per l'escpriptura. Gràcies :*
ResponEliminaAi, Roser! No voldria que l'examen t'anàs malament i per culpa d'un llibre meu! No passis ànsia si el llibre no t'agrada. No és fàcil de llegir, i els temes aventurescos no agraden a tothom. Potser prefereixes un altre assumpte. Hi ha llibres per a tots els gustos. L'escriptura m'interessà perquè m'interessava la lectura. A casa nostra erem lectors. Ho eren mon pare i ma mare. Ells ens ensenyaren a valorar-la molt positivament. Quan has llegit molt sovint te venen ganes d'escriure a tu, també. Bona nit i bona osrt!
ResponEliminahola senyor Miquel ! Jo coment aqui pq no me deixa escriure en el blog..! Jo e arribat a nel capitol 18 i cada vegada q lletjeix me fa més ganes lletjir el llibre per sebra quin sera el misteri de la muntanya asiatica! Un ducte...hi ha haha colca relació entre el misteri i n Ademo i en Askar?
ResponEliminaAh, Xisca! Bona pregunta. Entre Adamo i Askar... Potser sí, potser no. Llegeix un poquet més i per ventura ho sabràs. Recorda que Askar té uns ingressos per enviar telegrames a qualcú desconegut... En aquest tipus de relats l'autor pretén desconcertar el lector, de tal manera que el lector, o sigui: tu, Xisca, s'ho arribi a creure tot i també arribi a perdre un poc el sentit del que va passant.
ResponElimina