Escritors

Es façil ser escritor o deprés de uns quants d'anys arriba a cansar?

Opinio.

A mi, personalment, m'ha agradat més el llibre "El camí del far" que "L'enigma Altai"

Bon dia, amics i amigues lectors! Ja som a punt d'acabar l'any 2013 i de començar el 2014. Veig que aquests darrers dies hi ha hagut vàries entrades vostres (que he intentat contestar). Avui inclouré al blog còpies d'alguns papers que tal vegada us poden interessar. Espero que les pogueu llegir i interpretar. En tot cas, ja us les explicaré quan ens trobem. Ho faig, però, perquè el dia que vengui a veure-vos no hi haurà temps de comentar tantes coses. Això són els "budells" de la novel.la. Els misteris de la creació d'un llibre. Si ho teniu penjat aquí, ho podeu mirar (si voleu) i comentar-ho. Es tracta d'alguns papers que em serviren d'apunts mentre que preparava la novel.la. Per exemple, en aquest vaig fer-me un esquema de la vegetació de l'Altai, segons les altures sobre el nivell de la mar (també tenc llistes de mamífers i d'aucells, i també dels preus qua cal pagar per caçar determinats animals!): 

En aquest altre esquema trobareu una mena de calendari per saber quan passa cada acció principal (no es llegeix massa bé, ho sento):

En aquests tres hi ha l'"escenari" i els "moviments" (com la coreografia d'un ballet en un teatre) de la lluita final entre els nostres protagonistes i els seus adversaris. En un dels dibuixos, el segon, veureu que hi poso les armes que hi ha en joc. El tercer, perdonau-me, està molt rebregat. Segurament el vaig rescatar de la paperera: 

Aquí teniu dues llistes de temes i d'informacions molt variades que vaig reunir (entre d'altres moltes llistes) de les lectures que anava fent, de llibres, d'Internet, de la premsa... Veureu que són molt variades, i que només en vaig aprofitar qualcuna d'elles com idees per al llibre, molt poquetes (per exemple, l'àguila d'Askar o la cova amb dibuixos). Això passa sempre: et documentes molt i aprofites molt poc. Crec, no obstant, que l'abundància d'informació permet que després paresqui que l'autor domina el tema del qual escriu.

 

Finalment, vet aquí, primer, una nota manuscrita sobre la crònica dels viatges de Marco Polo que m'inspirà" allò dels crits ferotges dels alma, i un esquema amb els capítols que anava fent (i refusant, perquè veureu que el primer, per exemple, no està publicat) i on, amb una creu, hi marcava quan els diferents personatges apareixen en la novel.la. Els capítols tenen un títol que m'orientava per saber què hi passava. He de dir, de tota manera, que a mi aquesta mena d'esquemes no em van massa bé, ja que jo sóc un autor que improvisa molt quan escric. Els he utilitzat en les novel.les d'aventures que he escrit, sobretot Les muntanyes de foc, L'enigma Altai i Les verges del sol:

Ja podeu veure, doncs, que els autors de novel.les utilitzam de vegades els mateixos recursos, estratègies i mètodes que segurament els professors i professores us recomanen per als vostres estudis: documentar-se bé, prendre notes, fer esquemes i diagrames, elaborar mapes conceptuals, usar marques, creus, etc. Espero que, com a mínim, el que us deixo aquí sigui una curiositat per a vosaltres. Ningú més ho ha vist mai, això. O sigui que, per favor, guardau-me'n el secret!

Benvolgut Miquel Rayó,
Quants cops has viatjat cap a l'Altai? Vares anar-hi per alguna raó especial? Jo no sóc molt d'anar per muntanya la veritat... domés hi he viatjat un cop i va ser fa quatre anys quan em vaig donar compte de que tinc un familiar apropet de l'Altai, a Kazakhstan!

Olga i Sean

Ja em pogut veure el GRAN PETÓ, que Olga i Sean es donaren, al principi va ser com un impuls de Sean, però després Olga l'acceptà ben contenta.

Aquest idea dels Alma ja l'havia sentida

Miquel aquest tipus de novel.la ambientada amb èsser mitològics de l'Himalaia, o zones muntanyoses d'Àsia me sona molt. Vares agafar referenci d'altre novel.les, pel.icules,...?

un poc més enllà

Estimat Miquel Rayó,
L'altre dia llegint el llibre em va venir una pregunta al cap... tinc curiositat per saber que faries o com et sentiries si, un dia per l'altre, a les notícies o als diaris anunciessin la notícia de que a les muntanyes de l'Altai han trobat senyals de vida d'altres humans que no siguem nosaltres. Com si part de la historia es fes realitat de cop. Quina seria la primera cosa que pensaries? Creus que aniries algun cop fins les muntanyes de l'Altai per poder-te informar un poc més sobre aquests fets? Et sentiries com una mena de "persona important"?
Està bé imaginar-ho.

Perq vares possar noms tant diversos ?

Silvano

Pobre Silvano, al principi de tot quan Arseniev i els seus li pegaven, feia molta llàstima però ara, s'ha fet el cap de l'expedició, ja que com diu ell és l'únic que sap el camí.

Ja arriba l'hora de la veritat

Tronov, Olga, Adamo, Askar i Sean ja quasi estan dins la vall, però per mala sort Arseniev ja ha arribat i ha pogut veure uns Almes fent un vida normal. Askar va ben prepatat amb una escopeta del seu avi...

Així com ha dit en Biel, n'Adamo ja té confiança amb els seus companys.

Sean recorda l'error que cometre i es preocupa molt a l'hora de travessar i escalar.

El que m'ha sorprés més és la confiança que ha agafat Adamo amb els altres ja que els ha contat tota la història, i inclús els ha dit on havien d'anar.

A la fi han començat les vacances!
Hem quedat que durant aquestes vacances llegirem fins al capítol 32 i farem com a mínim tres entrades al blog.
El llibre és de cada vegada més emocionant. I a més d'intriga ara neix una història d'amor que ja es preveia  quasi des del principi.Qui són els dos que a la fi s'han besat? Supòs que tots ja ho sabeu! Ha estat un rampell però a la fi s'ha decidit!
Bé, no oblideu el llibre ni el blog que aquestes darreres setmanes han estat fluixetes.
Bones Festes a tots i no demaneu gaires coses als Reis, que hem de compartir.
Una abraçada.

Miquel, com ho tens per venir un dia del mes de gener? Hem previst acabar-lo a finals de gener.
Ah, l'editorial bormera cada any ens envia uns llibres de mostra i enguany, endevina quin ha arribat. Sí, sí. "Les verges del sol" Jo aprofitare les vacances per llegir-lo.
Fina aviat.
Jo també escriure alguna cosa durant aquests dies.
Antònia

Estimats alumnes, i estimada Antònia: vos desitjo un Bon Nadal, i que els Reis siguin generosos, i que el proper any sigui de satisfaccions i de profit. No m'oblideu ni oblideu aquest blog, ni oblideu que tenc una visita pendent al vostre institut (encara que sigui per tirar-me tomàtigues). Una abraçada molt cordial a tots i a totes.

Miquel

Com estau? Els dies 16, 17 i 18 no seré per Mallorca. Ho dic per si escriviu alguna nota al blog i no us responc tot d'una, com fins ara. Me'n vaig a La Coruña, a visitar una escola on també llegeixen un llibre meu. Em fa molta d'il.lusió, com podeu suposar. Ja us contaré, en tornar, com m'ha anat l'experiència. A baix us adjunto la imatge d'una harmònica Blues Harp (de la marca Hohner), com la que sap tocar en Sean. Vaig fer que aquest personatge tocàs l'harmònica, perquè quan escrivia el llibre jo aprenia a tocar vàries cançons irlandeses amb aquest petit, però, prodigiós instrument. També us penjo un video que vaig fer amb imtages de sonadors d'harmònica de blues (sabeu que és el blues?): l'harmònica que sentiu gemegar amb un blues improvisat és la meva, i el que la fa gemegar som jo. No us penseu ara que sóc un músic: simplement m'entretenc a bufar i aspirar pels foradets (i no ho faig tant com hauria de fer-ho, perquè és una activitat molt relaxant), i que surti la música.

Jo utilitzo el model Marine Band de Luxe, de la mateixa marca, per recomanació d'un harmonicista mallorquí molt bo, que conec.

Molt bé, veig que la intriga augmenta.
Com acabarà tot plegat?

Ja podem veure els Almes!

Arseniev i els seus homes ja han pogut veure els almes, en canvi Tronov i els altres no han arribat pero es troben en camí.
També s'ha de dir que Arseniev és molt dolent, ja que ha només vol els doblers i sembla que vol abandonar a Silvano quan tengui el que vol.
Cada vegada que llegesc la paraula Alma al llibre m'imagin uns éssers grans i forts.
Tenc una curiositat, amb quin idioma es comuniquen els Almes?

(Vaig per el capítol 26)

Aquí teniu una fotografia dels bastons de muntanya Leki Makalu Ultralite, la marca i model dels bastons d'Adamo. Són resistents i lleugers. 

 A ca-nostra, la meva dona n'usa uns d'aquesta marca i d'aquest model. Els meus són també uns Leki Makalu, però, més feixucs (perquè són més antics). Els meus són del model Classic. Com aquests desplegats i plegats):  

Els bastons ajuden a caminar per la muntanya. Sobretot, ajuden molt en les baixades, perquè serveixen de reforç a les cames, especialment als genolls, que així es descarreguen d'esforç. En les pujades permeten que et recolzis en ells per avançar. En terreny pla, afavoreixen el ritme de la marxa. Quan vas molt carregat, amb la motxilla molt plena, els bastons són uns bons companys de marxa. Si no els has de menester, els plegues i els poses en la motxilla, en unes corretges aposta per desar-hi bastons, piolets, etc.

 

Bon dia,
La setmana passada no us vaig donar feina perquè hi havia molts d'exàmens i molts de treballs per entregar. Però ja s'acaba o s'ha acabat per a alguns perquè dilluns hem de començar a posar notes.
La veritat és que m'he despistat i ara no tenc el llibre davant, per tant, què uns pareix si per a dilluns tenim llegit fins al capítol 24.
Aprofitau aquests dies per llegir i per fer algun comentari al blog. I mirau el que posen en Miquel i els vostres companys: hi ha coses molt interessants!
Fins dilluns.
Bon cap de setmana i bona lectura!

El que m'ha sorprés més dels tres capítols que m'he llegit avui ha estat la sort que té Askar, que gràcies a això va salvar la vida a Olga, ja que aquell tret només li foradà la l'anorac, i també veure com era Silvano quan estava tancat a dins aquella caban, i ara la seguretat que té, fa sospitar alguna cosa....

   Però pot ser que Arseniev i els seus es pensin que n'han ferit un?, ja que el que va disparar almenys ho va paréixer, i això no és així, ja que només li va foradar l'anorac. 

   Be en definitiva que cada dia m'enganx més al llibre ja que cada capítol que llegesc és un nou misteri per descobrir.