Cap ofici, professió o afició és de fàcil pràctica. Pensa que, si vols fer-ho bé, has de treballar molt. Un jugador d'escacs, una metgessa, una corredora de maratons, un llanterner, un cuiner, una professora, un recepcionista d'hotel, qualsevol persona, si vol fer una bona pràctica d'allò que fa per feina o per gust ha de preparar-se molt, i dedicar hores i hores al seu quefer. Ser escriptor no és fàcil per a mi; i de vegades, més que cansament, el que sento és una gran peresa o una sensació de què no paga la pena l'esforç de redactar un nou llibre. Cal tenir, primer, les capacitats per fer allò que vols fer: jugar a futbol, tocar un instrument, gestionar un negoci, enrajolar, fer classes... I després cal una aplicació constant de les capacitats a allò que vols aconseguir. I sempre, tractar de fer-ho de la millor i més completa manera que puguis. Jo he escrit perquè m'agradava molt llegir. Hi he dedicat moltes d'hores del meu lleure. També n'he dedicat a les altres aficions que tenc. Sense aspirar a a cap altra cosa que a passar el temps amb coses útils per a mi o per als altres. L'ensenyament, en canvi, m'ha exigit professionaliltat: cumplir uns horaris i uns programes, responsabilitzar-me de la tasca diària, fer un treball cooperatiu amb els companys de l'institut, estudiar molt, posar-me sempre al dia dels avenços i novetats en educació... Si vols fer una cosa, cal que la facis amb passió i convenciment. Perdona el discurset!
Cap ofici, professió o afició és de fàcil pràctica. Pensa que, si vols fer-ho bé, has de treballar molt. Un jugador d'escacs, una metgessa, una corredora de maratons, un llanterner, un cuiner, una professora, un recepcionista d'hotel, qualsevol persona, si vol fer una bona pràctica d'allò que fa per feina o per gust ha de preparar-se molt, i dedicar hores i hores al seu quefer. Ser escriptor no és fàcil per a mi; i de vegades, més que cansament, el que sento és una gran peresa o una sensació de què no paga la pena l'esforç de redactar un nou llibre. Cal tenir, primer, les capacitats per fer allò que vols fer: jugar a futbol, tocar un instrument, gestionar un negoci, enrajolar, fer classes... I després cal una aplicació constant de les capacitats a allò que vols aconseguir. I sempre, tractar de fer-ho de la millor i més completa manera que puguis. Jo he escrit perquè m'agradava molt llegir. Hi he dedicat moltes d'hores del meu lleure. També n'he dedicat a les altres aficions que tenc. Sense aspirar a a cap altra cosa que a passar el temps amb coses útils per a mi o per als altres. L'ensenyament, en canvi, m'ha exigit professionaliltat: cumplir uns horaris i uns programes, responsabilitzar-me de la tasca diària, fer un treball cooperatiu amb els companys de l'institut, estudiar molt, posar-me sempre al dia dels avenços i novetats en educació... Si vols fer una cosa, cal que la facis amb passió i convenciment. Perdona el discurset!
ResponElimina