Com estau? Els dies 16, 17 i 18 no seré per Mallorca. Ho dic per si escriviu alguna nota al blog i no us responc tot d'una, com fins ara. Me'n vaig a La Coruña, a visitar una escola on també llegeixen un llibre meu. Em fa molta d'il.lusió, com podeu suposar. Ja us contaré, en tornar, com m'ha anat l'experiència. A baix us adjunto la imatge d'una harmònica Blues Harp (de la marca Hohner), com la que sap tocar en Sean. Vaig fer que aquest personatge tocàs l'harmònica, perquè quan escrivia el llibre jo aprenia a tocar vàries cançons irlandeses amb aquest petit, però, prodigiós instrument. També us penjo un video que vaig fer amb imtages de sonadors d'harmònica de blues (sabeu que és el blues?): l'harmònica que sentiu gemegar amb un blues improvisat és la meva, i el que la fa gemegar som jo. No us penseu ara que sóc un músic: simplement m'entretenc a bufar i aspirar pels foradets (i no ho faig tant com hauria de fer-ho, perquè és una activitat molt relaxant), i que surti la música.
Jo utilitzo el model Marine Band de Luxe, de la mateixa marca, per recomanació d'un harmonicista mallorquí molt bo, que conec.
m'ha agradat molt, però no és un instrument molt comú així com la guiterra, el piano,...
ResponEliminaEra (i és encara) comú entre els músics de blues, als Estats Units (i ara arreu). Pensa que és relativament econòmic, i sobretot: pot dur-se dins una butxaca. De tal manera que quan et cansaves de fer feina al camp, com era habitual, t'asseies en un porxo o davall d'un arbre i, hala!, a bufar i cantar. Amb l'harmònica es pot ser molt rítmic o molt subtil. De veres que és un instrument prodigiós, en relació amb el seu volum tan petit. A mi em fascina.
ResponElimina