Miquel et vull donar l'enhorabona, m'ha agradat molt el llibre. He de dir que primer no es que m'agradas massa però com més llegia més m'agradava. La segona part va ser la meva preferida, ja que es on succedeix l'acció.
Respecte al final, es inesperat i un poc trist però també m'ha agradat perquè com heu dit abans, a la vida real no passen aquestes coses de final feliç. Però per jo Adamo hauria d'haver viscut i al menys dur un Alma a la civilització perquè els clonassin o inventar alguna medicina perquè es poguessin reproduir i no extingir-se...
Però a part d'això un deu. Ets un gran escritor, em va agradar el camí del far, m'ha agradat l'enigma altai i ara tenc curiositat de saber com es aquest nou llibre que has publicat i si el trop el compraré.
Moltes de gràcies, Bàrbara. Em plau saber que el llibre a la fi t'ha agradat. No és de lectura fàcil, i això ja ho sabíem n'Antònia i jo. Però, ella confiava amb la vostra capacitat d'esforçar-vos, i jo confiava amb la il.lusió que em feia que provàssiu de llegir aquesta novel.la, i volia que descansàssiu un poc d'El camí del far, una lectura que els alumnes de Sineu heu fet durant una bona colla d'anys, i que us agraesc moltíssim. M'agradaria que poguessis llegir Les verges del sol. És més breu i trepidant, i et mostrarà un món molt interessant: els Andes peruans.
ResponElimina